SOBRECÀRREGA DE CUIDAR-SE

Cuidar-se sense mesura no és saludable

SOBRECÀRREGA DEL CUIDAR-SE

Les dades de malalties cròniques amb les seves complicacions i les relacionades amb hàbits saludables no paren de créixer. Alguns indicadors són més optimistes degut a la millora en els diagnòstics precoços i nous fàrmacs o tractaments.

Calen  bons  projectes realistes amb  estratègies honestes, útils I eficaces en temes com el tabac, l’obesitat, la diabetis, la malaltia cardiovascular, el cáncer….

Ens trobem inmensos en l’era de la sobreinformació i de múltiples especialitats mèdiques i de tractaments superespecífics i d’un ampli catàleg de coneixements en la salut tant en l’àmbit científic, integral, natural, psicològic, pseudocientífic, falsos….etc. Malgrat tot això a un click de tot el que es necessita per a cuidar-nos;  la salut de la població no millora. Per una banda tenim aquest excés d’informació que no sabem filtrar, resumir o adequar al que ens fa falta a cadascú. Diferents autors de webs, blogs, llibres, youtubers i influencers ens diuen cada dia com hem de fer-ho amb consells i prohibicions.

Què fácil sembla, veritat? Doncs no ho és. Cuidar-se és difícil i complexe, i fer-ho senzill encara més. El estar sa s’ha convertit per a molts en un mantra on s’han d’incloure totes aquestes premisses com ara:

Sucs verds al matí, correr en dejú sense camiseta, cuinar receptes complicades i elaborades amb aliments cars i inaccesibles, suplementar-se amb poliproductes cars, controlar els impulsos de gana, disminuir l’estrés, ser positius, fer estiraments, gestionar bé les emocions, dormir 8 hores diàries sense interrumpcions, gaudir d’una plaent sexualitat, engegar les persones tòxiques, deixar de menjar el que més ens agrada, respirar i meditar entre molts altres que podria afegir.

Per a la major part de la gent aquest llistat és inassolible  i irreal i es converteix en una pressió per a fer el més “ recomanable” que imposa una obligació anb una sobrecàrrega que provoca estrés, desmotivació i frustació generant habitualment l’efecte contrari a cuidar-se.

Estic cansada de veure utopia en  la moderna salut complementària on es converteix en que qui no ho fa en una questió de  falta de voluntat i  perquè no vol.

Em declino a que els professionals hauríem de preguntar als nostres clients: I per a tu que és estar saludable? I així enfocar la nostra ajuda sanitària simplificada i al que necessita i estar disposada a modificar segons la vida que viu i desitja.

 

Això és salut!!